Correr a ciegas és una novel·la molt recomanable ...

De quan Nicaragua era sandinista

El 1985, el grup basc punk Kortatu va popularitzar la cançó Nicaragua sandinista. Javier Díez (Bilbao, 1969) va viatjar el 1998 al país centreamericà per col·laborar en un projecte d'alfabetització. Hi va estar un mes i se'n va enamorar. Hi ha tornat molts cops, i allà va conèixer la seva dona i va recuperar les ganes d'escriure, activitat que ha anat cultivat al llarg dels anys amb relats breus i obres juvenils.

A Correr a ciegas (per cert, títol d'un tema de Barricada, un altre grup basc llegendari) ens explica la fugida d'Eder Campos, un noi una mica desencisat, contrari a la violència, abertzale d'esquerres i que accepta guardar una motxilla a Koldo, un antic amic i membre del comando Bizkaia d'ETA. Mal fet.

Aquest és l'inici d'una trama trepidant que Díez ambienta en el conflicte basc ja a les acaballes i, paral·lelament i amb més pes dins l'obra, en la història de la revolució nicaragüenca i la decadència posterior. La trama alterna el present amb diversos viatges al passat de la història de Nicaragua i a través de les vivències de Yadira Pineda, una dona sotmesa a tota mena de pressions que esdevindrà revolucionària i mestra.

Javier Díez té un estil acurat que busca l'adjectiu oportú i precís, la descripció treballada però mai feixuga, personatges amb gruix humà, diàlegs del tot versemblants, molt bon ritme narratiu i una acció ben mostrada que no escatima escenes dures però tampoc s'hi recrea de manera morbosa.

L'obra té un rerefons polític però bàsicament és un teixit de personatges al límit que fugen: de la policia, de terroristes, de l'heroïna, de militars, d'assassins i torturadors, en definitiva, de la mort. I de la mort en pots fugir un temps, però al final sempre t'enxampa. Mentrestant, només ens queda una opció: córrer, córrer mirant de no perdre l'essència del que som. O això és el que pretén Eder i els seus companys de viatge.

Correr a ciegas és una novel·la molt recomanable que, a més de parlar de temes universals com l'amor, l'amistat, el dolor, la violència, la solidaritat, la por..., us farà passar una bona estona perquè és un thriller ben escrit i, com diria Carlos Arguiñano (un altre basc il·lustre), “con fundamento”.

El Punt Avui. Suplemento cultural. Reseña de Lluis Llort